Fer sonar de nou la veu de Safo

por evacomas

Fresc pompeià que representa una docta puella o bé la poetessa Safo. Museo Archeologico Nazionale di Napoli. Font: Wikipedia.

El màxim expert mundial en papirs ha fet sonar de nou la veu de Safo milers d’anys després. En efecte, el professor de la Universitat d’Oxford Dirk Obbink ha descobert dos nous poemes de Safo en un papir d’una col·lecció privada a Londres. La troballa es publicarà en la revista de referència més destacada en el terreny de la papirologia i l’epigrafia antiga, Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik (ZPE) de la Universitat de Colònia.

La descoberta d’Obbink és molt important perquè Safo, que va compondre la seva obra pels volts del 600 a. C., està considerada el màxim exponent de la lírica grega arcaica i la seva poesia va ser molt influent en l’Antiguitat. Tot i que conservem més de 200 fragments de la seva obra, la majoria contenen poques paraules i només alguns sobrepassen l’extensió d’una estrofa. En el cas del papir descobert, el primer poema pot considerar-se gairebé un tresor perquè presenta cinc estrofes completes i seguides en les quals es pot llegir de nou un poema que per molts segles s’havia perdut en la nit dels temps.

En aquests versos en dialecte eòlic, la veu de Safo s’adreça a un interlocutor desconegut i li demana que deixi de dir una vegada i una altra que Càrax arribarà amb la seva nau plena. Sabem per la tradició que Càrax és el germà gran de Safo i aquí la poetessa ens el presenta lluny de Lesbos, en un viatge per mar. En els versos, Safo assegura que només Zeus i els déus saben quan retornarà Càrax i li recomana al seu interlocutor que no hi pensi més i que l’enviï a ella a suplicar a Hera perquè el germà gran torni amb la nau sencera i els trobi a tots sans i estalvis. L’última estrofa de la composició fa referència al Làric, el germà petit de Safo. La poetessa diu que seran benaurats i feliços i s’alliberaran d’un gran mal si Làric creix i es fa un home que no ha de treballar.

A continuació podeu llegir en grec l’edició del poema que ha fet Dirk Obbink i  tot seguit la primera traducció en català dels versos a càrrec de Pau Sabaté:

ἀλλ’ ἄϊ θρύληϲθα Χάραξον ἔλθην

νᾶϊ ϲὺμ πλέαι· τὰ μέν̣, οἴο̣μα̣ι, Ζεῦϲ

οἶδε ϲύμπαντέϲ τε θέοι· ϲὲ δ’ οὐ χρῆ

ταῦτα νόειϲθαι,

ἀλλὰ καὶ πέμπην ἔμε καὶ κέλ[η]`ε΄ϲθαι

πόλλα λί̣ϲϲεϲθαι̣ βαϲί̣λ̣η̣αν Ἤ̣ραν

ἐξίκεϲθαι τυίδε ϲάαν ἄγοντα

νᾶα Χάραξον,

κἄμμ’ ἐπεύρην ἀρτ̣έ̣μεαϲ· τὰ δ’ ἄλλα

πάντα δαιμόνεϲϲ̣ιν ἐπι̣τ̣ρόπωμεν·

εὐδίαι̣ γ̣ὰρ̣ ἐκ μεγάλαν ἀήτα̣ν̣

αἶψα πέ̣λ̣ο̣νται·

τῶν κε βόλληται βαϲίλευϲ Ὀλύμπω

δαίμον’ ἐκ πόνων ἐπάρ{η}`ω΄γον ἤδη

περτρόπην, κῆνοι μ̣άκαρεϲ πέλονται

καὶ πολύολβοι.

κ̣ἄμμεϲ, αἴ κε τὰν κεφάλα̣ν ἀέργ̣η

Λάρι̣χοϲ καὶ δήποτ’ ἄνη̣ρ γένηται,

καὶ μάλ’ ἐκ πόλλαν βαρυθυμίαν κεν

αἶψα λύθειμεν.

“Però no pares de dir una vegada i una altra que Càrax ve amb la nau plena. Això, penso jo, són Zeus i els déus qui ho saben. Tu no cal que hi pensis, sinó que m’enviïs a mi i em manis que faci moltes súpliques a la reina Hera perquè Càrax torni cap aquí amb la nau sencera i ens trobi sans i estalvis. Totes les altres coses, encomanem-les a les divinitats; que el bon temps sempre ve després de les ventades fortes. Aquells que el rei de l’Olimp vol que els volti una divinitat que defensa contra els treballs són benaurats i molt pròspers. També nosaltres, si Làric dreça el cap i acaba fent-se un home, ens alliberarem d’un gran pesar”.  (Traducció al català de Pau Sabaté)

En el papir trobat s’hi poden llegir els primers versos d’una composició amorosa en la qual se cita a Cipris, però es tracta només de les primeres línies.

Per bé que la presentació oficial d’aquests dos poemes tindrà lloc amb la publicació de l’article acadèmic a ZPE, Obbink ha fet públic un document provisional  on explica tota la tasca d’edició dels poemes així com també les característiques del document. El papiròleg Dirk Obbink té un gran reconeixement en el seu àmbit de treball perquè des de 1983 estudia els papirs d’Herculà trobats a la famosa Vil·la de Luci Calpurni Pisó, més coneguda popularment com la Vil·la dels Papirs. A més, és professor del Christ Church de la Universitat d’Oxford i encapçala el projecte Oxyrhynchus Papiri que s’encarrega de digitalitzar i estudiar la col·lecció més gran de manuscrits del món antic trobada en un abocador d’escombaries l’any 1897.

L’any 2010 Dirk Obbink va intervenir com a expert en el programa de la BBC Channel 4, Alexandria: The Greastest City, conduït per Bettany Huges. El podeu veure i escoltar parlant de l’antiga biblioteca d’Alexandria a partir del minut 36.

Anuncios