Endinsa’t a l’Asclepeion

por evacomas

image

Ets a l’entrada de l’Asclepeion de Pèrgam. Per molt que les grans lloses al teu davant se t’afigurin del tot arrenglerades, l’ànima percep que aquesta no és, en cap cas, una entrada en línia recta. Ans al contrari. Un recorregut envitricollat i ple de giragonces t’ha menat cap a aquest indret i ara, tan bon punt creuis la porta, et capbussaràs en una vivència de desenllaç incert. Talment com qui es submergeix en un somni. Has vingut aquí per curar-te. No saps ben bé de què; només saps que el cos t’ha reclamat l’atenció amb senyals i dolors. I has decidit escoltar-lo.

Has pujat pel camí que ve del mercat, amb erms a banda i banda, sota un sol de justícia. Però ara ja ets aquí, a punt d’ingressar en un dels centres mèdics de més anomenada de tota l’Antiguitat. Saps que a l’interior hi exerceix el famosíssim Galè, per les mans del qual han passat els homes més il·lustres i valerosos del teu temps, el segle II. Llegeixes una inscripció damunt la llinda de la porta: “A la mort, li està prohibida l’entrada”. Acluques els ulls i respires. “El meu viatge no haurà estat en va”, pronuncïes entre pensaments. Quan obres de nou les parpelles, t’adones que uns metges, a cada costat de la porta, exploren els qui volen entrar amb mirada atenta per descartar qualsevol malaltia infecciosa que pugui posar en perill tot el santuari.

image

Quan superes aquesta l’exploració inicial, segueixes endavant per la llarga via empedrada que flanqueja una eterna columnata jònica. Atures les teves passes en veure una columna de marbre blanc més gran que la resta. Et crida l’atenció el relleu de dues serps encarades amb una roda al centre. “Aquest és el símbol de l’Asclepion”, assenyala el metge que t’acompanya. Et mira i amb parsimònia afegeix: “La serp ens proveeix del verí que cura i del verí que mata. Quan la serp deixa anar la seva antiga pell, torna a néixer. Tu ets aquí per fer com la serp i desprendre’t del dolor; només així recuperaràs la salut”.

image

Després, el sanador et guia fins a una sala rodona, petita i austera on et diu que t’hi hauràs de passar uns dies. Et demana que t’ajeguis la llitera i fa que et concentris en el dolor. Aquest és el motiu del teu viatge.

Tot el procés de guariment comença amb un canvi de dieta, que es trona lleugera i que inclou, sobretot, plantes curatives. A continuació, et fan fer banys, primer amb aigua freda, després calenta i finalment tèbia. En ocasions fan que assisteixis com a públic a obres de teatre i, de vegades, et demanen que prenguis el sol una estona i tot seguit et fan massatges amb olis vegetals. Sembla com si el cos fos l’única cosa de la qual has d’estar pendent. I llavors arriba finalment el dia esperat: Has vingut aquí per tenir un somni que et curarà.

És de nit i un metge t’acompanya des de la sala circular cap a un túnel soterrat de molts metres de llarg. L’has de travessar tot vencent la por que et fa anar a les fosques. Al final de tot, hi ha les cambres sagrades on només uns pocs poden entrar. Estan totes elles envoltades de galeries, de fonts i del temple del déu de la medicina, Asclepi. En una d’aquestes cambres hauràs d’incubar un somni.

image

La divinitat de la medicina porta un nom que tots els metges haurien de recordar. Asclepi vol dir “incessantment amable” i, segons diu la tradició, és capaç d’aparèixer en el teu somni per explicar com t’has de guarir. Pot ser un missatge aterridor o et pots veure a tu mateix volant pels aires, tal com expliquen algunes tauletes cuneiformes, però serà un somni veraç, d’aquells que no surten per la porta d’ivori que cita Virgili a l’Eneida, sinó per la porta de banya.

“El que fereix també cura” és el lema d’aquest déu nascut d’Apol·lo i educat per Quiró. Segons explica la mitologia, el seu naixement s’enllaça amb la mort de la seva mare Corònide. “Asclepi va néixer de la foguera de Corònide: Apol·lo va arrabassar el nen dels braços de la mare morta”, diu Karl Kerény que va publicar El médico divino l’any 1998.

image

El recorregut que has fet fins a les cambres d’incubació de l’Asclepeion de Pèrgam t’ha portat fins un temps fora del temps. El somni barreja passat, present i futur en una matèria informe i per això és capaç d’anticipar i donar un vaticini. Els metges del santuari d’Asclepi escoltaran tot seguit el relat del que has viscut mentre dormies i, amb una mica de sort, t’hauràs guarit.

Anuncios