“La violència recorre tot el Partenó”

por evacomas

L’arquitecte Pedro Azara comenta la nova lectura sobre el fris del Partenó

image

British Museum. Fotografia d’Anna Cortadelles, estiu 2012

Tots els llibres d’Història de l’Art donen per fet que les cavalcades i processons del fris del Partenó representen la festa de les Grans Panatenees que se celebrava cada quatre anys a Atenes. És probable, però, que a partir d’ara calgui corregir aquesta explicació si es dóna per bona la nova interpretació, polèmica i radical, que ofereix una arqueòloga nord-americana en el seu llibre The Partenon Enigma. En efecte, Joan Breton Connelly és arqueòloga especialitzada en art grec i professora de la Universitat de Nova York, i després d’haver treballat llargament en l’anàlisi de les escenes del Partenó, conclou que no es tracta de la representació de les Panatenees, sinó d’un sacrifici humà: el sacrifici de la filla petita d’Erecteu, el primer rei d’Atenes.

Abans d’admetre una revisió tan agosarada de la lectura tradicional és necessari actuar amb cautela i escoltar els estudiosos que en privat arrufen el nas i mostren escepticisme davant aquesta notícia. Ara bé, també cal apuntar que l’obra The Partenon Enigma ha estat rebuda amb bones ressenyes per part de l’editor d’arquitectura del Washington Post, Eric Wills, i de Caroline Alexander a The New York Times.

En el seu llibre, Breton Connelly explica com l’obtenció de noves dades ha permés aquesta nova comprensió de l’obra d’art. Per una banda, els treballs de restauració a l’Acropolis han fet que coneguem més a fons com es va construir l’edifici del Partenó, però sobre tot l’estudi d’un papir trobat en una mòmia als anys 60 ha il·luminat d’una altra manera els baixosrelleus del fris. En aquest papir s’hi van descobrir 250 versos d’una tragèdia perduda, Erecteu, escrita per Eurípides al segle V a. C. El seu argument és revelador: La ciutat d’Atenes s’enfronta a una guerra terrible amb els eleusins i el seu primer rei de la ciutat consulta l’oracle de Delfos per conèixer la manera de vèncer. La Pítia respon que només amb el sacrifici d’una de les filles del rei, Atenes aconseguirà la victòria. Erecteu decideix matar la més petita, però a continuació la resta de les seves filles es treuen la vida perquè han determinat córrer totes juntes la mateixa sort.

image

British Museum. Fotografia d’Anna Cortadelles, estiu 2012

Segons Breton Connelly, aquesta és la història narrada en l’escena central del fris del Partenó que dóna a l’Est, un edifici que ha estat vist sempre com l’emblema de la democràcia. La investigadora insisteix que el que es reivindica en aquesta obra d’art és un sistema polític on el dret individual i la sort d’una família ha d’estar sempre supeditat al bé comú. Ni la família reial pot escapar a haver de sacrificar una filla pel bé de la col·lectivitat d’Atenes.

L’arquitecte i comissari de l’exposició Mediterrani. Del mite a la raó, Pedro Azara, ha rebut amb sorpresa la notícia d’aquesta nova interpretació del fris, però al mateix temps l’ha considerat plausible, encara que ha d’estudiar més la nova lectura abans de concloure res. Sigui certa o no, una cosa està clara per Azara: “Les imatges que recorren el Partenó estan plenes de lluites violentes i, a més, l’edifici està orientat per imposar respecte als perses que anys abans havien arrassat la ciutat”. L’arquitecte va precisar en una conferència que el Partenó no és un temple sinó un tresor i que en ell la violència està sempre latent. Fins i tot, va indicar que és molt probable que abans de l’època arcaica a Grècia es sacrifiquessin infants en els ritus fundacionals de ciutats.

image

British Museum. Fotografia d’Anna Cortadelles, estiu 2012

Si la comunitat científica i acadèmica donés per bona aquesta nova lectura del Partenó d’Atenes, la nova visió encaixaria amb les tesis de l’estudiós alemany Walter Burkert que l’any 1972 va publicar l’agut i fonamental llibre Homo necans en el qual exposa que la violència és al centre de la religió i de la vida en societat dels grecs antics.

Anuncios