La medicina de l’ànima

por evacomas

A l’Egipte de fa més de 3.000 anys una inscripció saludava els visitants a qui havia estat concedit de travessar la porta de la gran biblioteca del temple de Ramsés II a Tebes. Era una sola frase que advertia que aquella biblioteca era medicina per a l’ànima. Segons la directora de la revista Auriga, Montserrat Tudela, la sentència posa de manifest la importància que els antics donaven a les biblioteques. Igual que calia nodrir el cos amb aliments, l’ànima necessitava el coneixement per poder romandre sempre sana.

image

Montserrat Tudela a la conferècia “Les biblioteques del món antic”

Així ho va explicar Montserrat Tudela en una conferència sobre les biblioteques del món antic a les V Jornades Romanes de Barcelona a Creu Coberta el diumenge 21 de juny. En aquest acte, la directora de la revista Auriga va fer un recorregut pels temples del saber de l’antiguitat, des dels primers arxius als temples de Sumèria entre el IV i el III mil·lenni abans de Crist fins a les biblioteques d’època hel·lenística i romana. Amb l’ajut d’algunes fotografies i recorrent a la imaginació, els assitents van poder visitar biblioteques de llegenda, com la que es trobava al palau del rei assiri Assurbanipal, a Nínive, o la gran col·lecció de llibres que tenia Aristòtil mateix.

Si a alguna d’aquestes biblioteques calia dedicar més atenció era a la gran biblioteca d’Alexandria, un centre de coneixement que va assolir un gran esplendor gràcies a l’impuls de Ptolomeu I, el qual tenia l’ambició d’aplegar tots els llibres que hi havia al món. “Per ser una gran capital, cal esdevenir un gran centre cultural”, va apuntar Tudela. En efecte, tot i els incendis, gran part del saber antic que va arribar a la biblioteca d’Alexandria va poder conservar-se i difondre’s, i d’aquesta manera es van establir les bases del saber del món occidental actual.

Anuncios