El número 67 de Caràcters, la revista de llibres de la Univeristat de València, acaba de publicar un article de fons en el qual explico la troballa d’un important poema de Safo de Lesbos. Es tracta d’uns versos dedicats als seus germans, la descoberta dels quals va fer-se pública ara farà uns mesos a Oxford. En l’article, que podeu llegir transcrit a continuació, exposo com aquesta nova composició poètica pot ajudar-nos a il·luminar una mica més l’obra de Safo.
De vegades, les mòmies amaguen secrets. A l’Antiguitat, les tires de papir que embolcallaven un difunt no eren sempre de primeríssima qualitat. El catedràtic de Grec de la Universitat de Barcelona Jaume Pòrtulas assegura que per momificar algú calien grans quantitats d’aquest material: «Com que no era especialment barat, el més normal era reciclar trossos de papir que prèviament s’havien utilitzat per escriure». En els primers segles de la nostra era, algú que preparava el cadàver per embenar-lo va esquinçar un papir on hi havia apuntats diversos poemes de Safo. Sense saber-ho, qui duia a terme aquell ritual funerari estava preservant per a la posteritat la composició en la qual la poetessa de Lesbos pronunciava el nom de dos dels seus germans: Càrax i Làric.
Aquella mòmia va romandre muda durant segles. Mentres, els nou llibres de Safo van quedar calcinats a l’incendi de la biblioteca d’Alexandria, els seus versos, poc a poc, es van deixar de transcriure i el seu nom, per molt que Plató l’hagués elogiat, va esdevenir un motiu de blasme i es va tergiversar de dalt a baix la seva figura. Això explica que només en conservem breus fragments rescatats d’un abocador a Oxirrinc o alguna citació de tradició indirecta.
Fa poc, un dels papiròlegs més reconeguts, Dirk Obbink, ha fet saber que en l’embenatge d’una mòmia hi ha escrit el poema dels germans que Safo va compondre entre els segles VII i VI a. C. Quan els ulls d’aquest papiròleg d’Oxford van llegir les estrofes sàfiques al llarg de la tira de papir d’aquella mòmia, va saber que aquell era un dels grans moments de la seva carrera: Un poema de Safo havia restat disset segles en silenci, adherit a un mort, i ara, en part gràcies a ell, podia tornar a sonar de nou.
Ha estat emocionant traduir, amb l’assessorament de Pau Sabaté, aquests versos de Safo al català. He mirat de mantenir el to de conversa intimista de la poetessa i també la seva claredat. Per aquesta raó, he optat per la prosa:
»No pares de dir que Càrax torna amb la nau plena. Això, em penso jo, Zeus ho sap i tots els déus. Tu no cal que hi pensis; envia’m a mi i demana’m que faci molts precs a Hera, la reina, perquè Càrax torni amb la nau sencera i ens trobi a bon recer. Totes les altres coses encomanem-les als esperits; els dies clars venen de sobte després de grans tempestes. Aquells per a qui el rei de l’Olimp vol un esperit que els guardi dels treballs esdevenen benaurats i molt rics. Nosaltres, si Làric alça el cap i es fa tal vegada un home, de sobte ens desfarem d’un gran pes en l’ànim».
El poema dels germans suposa la troballa d’una peça que encaixa amb subtilesa en el gran trencaclosques de fragments i buits d’aquesta poetessa. Tenim un fragment (fr. 5 P) on Safo mateixa prega a les Nerèides i a Afrodita pel retorn del seu germà, sense esmentar-ne el nom.
Per la narració d’Heròdot sabem que Càrax era el germà gran de la poetessa, que va embarcar-se rumb a Nàucratis, a Egipte, i que allà va quedar arruïnat quan va comprar la llibertat d’una dona tràcia que es prostituïa i que es deia Ròdope. Tot encaixa. Safo es mostra angoixada per l’absència de Càrax que ha marxat mar enllà i que es troba retingut per la bellesa d’una cèlebre cortesana a qui tothom coneix pel sobrenom de Dòrica. Precisament contra Dòrica arremet un altre fragment (fr. 15 P) en el qual Safo demana a Afrodita que li sigui molt amarga.
Tot aquest joc de ressonàncies ens obliga a ser molt cautelosos a l’hora d’interpretar el nou poema, sobretot si tenim en compte que, com afirma Obbink, falten les dues primeres estrofes. El reputat filòleg Martin West considera probable que aquí Safo s’adreci a la seva mare i aquesta interpretació resulta plausible, ja que en altres composicions la poetessa s’adreça a la seva mare o hi fa referència (fr. 102 i 98 P).
Que sapiguem, però, fins ara ningú ha destacat el lligam que existeix entre aquest nou poema dels germans i la pregària a Hera que resta incompleta (fr. 17 P) en el mateix llibre I de Safo. En efecte, la poetessa li demana a la seva mare que l’enviï a fer precs a l’esposa de Zeus. I més endavant tenim l’inici d’aquests precs a Hera en un famós santuari de Lesbos on els Atrides van suplicar pel retorn a casa, igual que ara Safo sembla començar a fer una petició d’ajuda per a un viatge per mar. Així doncs, el nou poema trobat per Obbink il·lumina altres composicions de Safo i ens reclama noves preguntes: ¿La pregària incompleta a Hera es pot llegir com una oració per demanar el retorn de Càrax a Lesbos? ¿Estem davant d’un conjunt de poemes del llibre I que s’han de llegir com una unitat referida a l’absència del germà? ¿En el lament de Safo podem veure, tal com ha apuntat Tim Whitmarsh, una reminiscència de la Penèlope homèrica? I finalment, ¿les referències homèriques al retorn dels Atrides de la pregària a Hera confirmarien la hipòtesi que aquest nou poema descansa sobre el patró narratiu de l’Odissea, però aquest cop vist des d’una perspectiva femenina?
Sidera somnos 